Sóc a la universitat i escric aquestes línies entre classe i classe. Són dies d’una gran intensitat, mirem de ser a tot arreu, això de la campanya és un no parar. Sort que som molts, sort que hi volem ser, sort que ens agrada treballar per aquesta ciutat, sort d’haver format un gran equip.
També són dies de moltes emocions. I d’això últim us vull parlar. El passat dijous, en el darrer ple polític de l’ajuntament, companys i companyes van acomiadar-se de l’activitat política. El Josep Mº, la Mercè, el Jordi, la Neus, l’Àuria i el Jaume van acomiadar-se d’una etapa personal de servei a la ciutat, liderats i guiats pel Valentí i acompanyats pel Joan. Manresa s’ha transformat. Aquest equip ha sabut superar les dificultats i els reptes que teníem en començar el mandat. Han sigut anys de grans esforços, redreçant les finances malmeses del nostre municipi, atenent tots els serveis bàsics, escoltant i acompanyant a la gent i a les entitats, decididament compromesos. Manresa es torna a moure, hem recuperat la capacitat d’acció per al desenvolupament i la projecció de la ciutat i la gent ho percep. Es respira més optimisme. Aquests èxits són el seu llegat i els honra el seu compromís que han tingut amb la col·lectivitat.
Mentre me’ls escoltava, pensava que, com en una cursa de relleus, ens passen el testimoni, que és doble: El de l’honor d’aspirar a seguir governant la ciutat i també, i sobretot, el de la responsabilitat de fer-ho i fer-ho bé, si els conciutadans així ho expressen. I jo ho faig, més conscient que mai, disposat a treballar de valent.
Ara, torno a entrar a classe. Els alumnes m’esperen. Mai havia aprofitat tan bé una pausa… Gràcies a tots per l’oportunitat.
Josep Gili, número 7 de l’equipàs de Junts per Manresa.